Inici > PROMOCIÓ TURÍSTICA > Ermites i Masies Ermites i Masies
Ermites
A Marganell i trobem ermites de gran interés, Santa Cecília de Montserrat , Sant Esteve i el Monestir de Sant Benet de Montserrat.
* L'Església de Sant Esteve de Marganell
Antiga església parroquial de Marganell , situada en un replà sobre la riera de Marganell, lluny del nucli habitat actual. I al costat de Can Font , antigament un mas i ara un restarurant.
Va ser destruïda durant la revolta del juliol de 1936 i ara no té teulada, però les parets están consolidades i restaurades.
L’església, que ha estat molt modificada, sembla presentar alguns elements del parament que podríem qualificar de romànics. De tota manerar, la inmensa majora de l’obra que s’ha mantingut dreta i que ara veiem ha de ser renaixentaista. L’edifici és format per la nau amb un absis de planta arquejada –no semicircular, tal com consta en molts llocs--, llis i sense finestra.
Als murs laterals hi havia dues capelles, a les quals s’accedia per una arcada àmplia a manera de creuer. A sobre, probablement hi havia un cimbori. També tenia un petit cor i , a la façana principal, un ull de bou i la porta, amb una llinda d’arc molt rebaixat amb la data de 1824, que correspon als anys de la darrera reforma. A la part dreta de la façana hi ha el campanar.
La parroquia de Sant Esteve de Marganell fou cedida pel bisbe de Vic Ramon Gaufred a l’abat Guillem, de Santa Cecícilia de Montserrat, l’any 1143. La decadència del monestir de Santa Cecícila de Montserrat és evident des del segle XIV. Vers el 1331, la comunitat era només de sis monjos amb l’abat, i el convent s’havia convertit enlloc de parada i hostal dels pelegrins deMontserrat.
Santa Cecília de Montserrat entrà aviat en l’òrbita del cada dia més important monestir i santuari de Santa María de Montserrrat, i el 1539 s’hi uní definitivament per la cesió oficial que en féu l’abat comendatari Joan de Cordelles. La senyoria i el patronat eclesiàstic passaren així al monestir de Montserrat.
L’any 1824 es van fer obres d’ampliació i millora a l’església de Sant Esteve, entre les quals destaca l’esvelt campanar de torre amb teulada de teula àrab de quatre vessants.
El temple parroquial , que depenia del bisbat de Barcelona des de 1880, fou destruït durant la revolta de l’anys 1936. http://www.cultura.arqbcn.org/arxius/publicacions/Destrucci%C3%B3_2.pdf
Al costat de l’església hi ha el`petit cementiri municipal.
També hi podeu trobar una àrea de pícnic situada al costat de l’església, anomenada L’Hort del Rector.
L'afer del campanar de Sant Esteve de Marganell
De l’església de Sant Esteve ha passat aquesta història de pares a fills i s’explica que abans a Sant Cristòfol no hi havia parròquia i la gent havia d'anar a Castellbell. A Marganell tampoc no en tenien i havien de pujar a Santa Cecília de Montserrat. Tant els uns com els altres, ho tenien molt lluny. Per això van decidir construir uns església prop dels dos nuclis perquè servís per a tots dos pobles. Quan el temple va ser quasi construït, els veïns de Sant Cristòfol se'n van desdir, o no van estar d'acord a l'hora de pagar i continuar.
Aleshores la gent de Marganell, empipada, va tapiar els finestrals del campanar que donaven al cantó de Sant Cristòfol perquè des d'aquí no fos possible sentir les campanes.
* Santa Cecília de Montserrat
La primera documentació és de l'any 900 i indica una "casa de Santa Cecília". Sembla que l'origen del monestir va ser una petita comunitat eremítica o monàstica emigrada de terres hispàniques o ocupada pels sarraïns. Quaranta-cinc anys més tard amb l'abat Cesari, i amb la protecció del comte de Barcelona Sunyer i de la seva esposa Riquilda, va construir un nou edifici amb el permís del bisbe de Vic, el qual va exigir que visquessin a l'empara de la regla de sant Benet i que l'església fos dedicada a Sant Pere, Santa Maria i Santa Cecília, però al cap de poc temps va ser reconegut com a monestir de Santa Cecília.
Tots volien ser els amos de Santa Cecília i van sorgir disputes: d'una banda el monestir volia conservar la seva independència, i per un altre els bisbes, que la hi volien annexionar, un d'ells l'abat i bisbe Oliva, l'any 1023. Més tard el comte Ramon Berenguer II va fer donació a favor del monestir de Sant Cugat del Vallès. Els monjos van resistir amb fermesa a l'annexió, i malgrat que la donació va quedar confirmada en un judici, sembla que el cenobi va continuar mantenint la seva independència.
A partir del s. XIV hi ha una mena d'acord entre els monjos de Santa Cecília i els de Montserrat, acord que s'anirà convertint en una major dependència a través dels anys, al s. XVI ja pertany al monestir de Montserrat i només queda algun sacerdot, alguns servents i pagesos per conrear les terra. Durant la Guerra del Francès (1811 i 1812) el monestir va ser incendiat i saquejat dues vegades per les tropes napoleòniques. Dins del mateix s. XIX s'inicia la restauració. Actualment només hi ha l'església del s. XI.
És un edifici de planta basilical de tres naus rematades per absis de planta semicircular i cobertes amb voltes de canó.
La peculiaritat de la planta d'aquest edifici consisteix en la major longitud de la nau central, que s'allarga cap a l'oest. Les naus laterals es comuniquen amb la central mitjançant dos arcades de mig punt, que es troben prop de la capçalera. L'absis central té dues fornícules obertes a cada costat. A l'exterior, els absis presenten decoració llombarda amb arcuacions i lesenes.
Hi ha dues portes d'accés al temple, ambdues a ponent, una a la nau central i l'altra a la nau sud. A la nau nord hi ha una altra porta tapiada i en un nivell més alt que el sòl actual, cosa que fa sospitar que es rebaix el nivell.
Hi ha un petit fragment de pintura mural a l'absis central, a la part esquerra, al costat mateix d'una de les fornícules. Sembla la figura d'un cap d'un bisbe, amb un barret triangular decorat amb unes creus vermelles.
* Sant Benet de Montserrat
És un monestir femení de Germanes Benedictines situat a 531m d’altitud, a la carena del vesant nord de Montserrat. El monestir és una adaptació i ampliació de l’antic hotel Marcet, amb un esvelt campanar de pedra d’estil romanitzant que sobresurt del conjunt. L’edifici va ser projectat per l’arquitecte Jordi Bonet i les monges hi passaren a residir l’any 1954.
L’Església de planta quadrada, coberta amb una estructura prismàtica obrada amb bigues de formigó, té una original capella, de disseny sobri, construïda amb materials com maó, formigó, marbre, fusta i cerámica. L’espai interior és molt unitari , el presbiteri–altar s’ubica en un angle de l’espai amb un gran finestral orientat a la muntanya de Montserrat, que emmarca la figura del Sant Crist (escultura), situada al centre d’aquest mural muntanyenc.
Hi trobem ceràmica, feta a l’obrador de la mateixa comunitat, decorant alguns panys de paret de la capella. La successió de filades d’obra dels murs solament es veu trencada per dues franges de formigó, que donen solidesa al conjunt. Una galeria cor configura un primer pis, d’ús i accés comunitari.
El 1236 les germanes Agnès de Peranda d’Assís (neboda de Santa Clara) i Maria de Pisa, enviades per Santa Clara, arriben a Barcelona. Al barri de la Ribera, a prop de Santa Maria del Mar, les dues germanes basteixen el monestir, sota l’advocació de Sant Antoni i Santa Clara, on ara hi ha el parc de la Ciutadella (1232-1236).
L’any 1327, un grup d’aquestes germanes clarisses (14 monges) funden el monestir de Pedralbes, a petició de la reina Elisenda de Montcada. Al 1513, en ser aprovada la Regla de Santa Clara, els monestirs de clarisses van haver d’escollir entre aquesta o la de Sant Benet.
Les monges clarisses de Sant Antoni i Santa Clara van preferir seguir amb la de Sant Benet, i passar així a benedictines.
El 1714, les tropes del rei Felip V, destrueixen el monestir del barri de la Ribera. Ell mateix els cedeix el Palau dels Reis (actualment Museu Marés, Museu d’història de la Ciutat i Saló del Tinell), allà viuen des del 1719 al 1936.
El 28 d’agost de 1881, M. Carme Llinàs, del monestir de Sant Daniel de Girona, i Maria Font i Rosa Casas, del monestir de Sant Pere de Barcelona, funden el monestir de Sant Benet a Mataró. Durant la guerra del 1936 al 1939 es va cremar bona part del monestir. Davant la impossibilitat de reconstruir-lo, es van establir a Santa Cecília de Montserrat, propietat del monjos, acollides per voluntat de l’abat Marcet.
Des de 1939 a 1952, la comunitat de Sant Antoni i Santa Clara van viure provisionalment en diversos llocs, fins a la unió amb les monges que estaven a Sta. Cecília. El 13 de maig de 1952, les dues comunitats es van unir per formar el monestir de Sant Benet de Montserrat, i van restar a Santa Cecília fins al 1954.
A part de la seva funció essencial de lloc de recolliment i de pregària, aquest cenobi s'ha acreditat per la producció d'objectes de ceràmica, amb una tècnica i un estil molt característics.
* Masies
Marganell és un poble amb moltes masies històriques disseminades: la Calsina, el Font, el Gras, el Pujol, el Casot, Cal Quintí, la Fassina... que són el clar exponent de la riquesa de la zona pel que fa a l’agricultura i les feines del bosc en temps antics. Es tracta, doncs, de cases molt antigues, per bé que els seus trets actuals daten del S.XVIII.
Podeu trobar mes informació al catàleg de masies publicat a la web.
Tel. 93 835 70 63 | Fax. 93 835 72 10 | a/e: marganell@diba.cat
| Avís legal | Accessibilitat | Crèdits